Aquest any, Barjuan ha triat les instal·lacions del Complex Esportiu Futbol Salou i Cambrils Park Sport Village per a l’stage de pretemporada del Zhejiang Greentown. El clima, la qualitat dels nostres camps i la possibilitat que els seus jugadors puguin enfrontar-se amb equips com el Barça B o el Nàstic de Tarragona, han sigut els principals motius que l’han portat a la Costa Daurada.
De jugador a entrenador. Una metamorfosi esperada?
“Quan acaba la teva carrera de professional, hi ha jugadors que ràpidament volen fer-se entrenadors, però jo volia pausar una mica la meva vida. Volia estar amb la família, veure créixer als nens...”
Totalment comprensible, tenint en compte que no va parar de jugar a futbol des dels 8 anys i fins als 35. I afegeix: “Però a partir del segon o tercer any ja comences a sentir aquell cuc dintre teu que et diu: has de fer alguna cosa més, has de sentir-te realitzat una altra vegada. I així és com van créixer les ganes de tornar a estar vinculat al futbol, sabent que la vida de l’entrenador pot ser menys duradora allà on vagis, perquè sempre depèn dels resultats.”
Però, què s’ha de tenir per ser un bon entrenador de futbol professional?
“Passió, crec que amb aquesta paraula t’ho defineixo tot.” I davant d’aquesta rotunditat, nosaltres quasi només podem reproduir les declaracions de Bernd Schuster “no hace falta decir nada más”.
No obstant això, ser jugador i ser entrenador són coses ben diferents. Sergi Barjuan reconeix que hi ha situacions que només les ha captat del tot un cop ha sigut entrenador, i matisa: “També et dic una cosa, crec que ara donem massa informació als jugadors i no sé si això és bo o dolent...”
La vida després de la fama mundial
No tots els futbolistes que es retiren saben adaptar-se a la nova realitat i acceptar que la seva popularitat es va dilatant progressivament. Són coneguts els casos de jugadors que, un cop retirats, fins i tot han tingut problemes econòmics.
“En el meu cas, quan vaig decidir deixar de ser futbolista és perquè estava preparat per aquell canvi i el desitjava. Crec que hi ha unes pautes importants. La primera és el com la família t’ordena des que ets petit fins que et fas famós. I en aquest sentit, a mi em van educar a tenir sempre els peus a terra, a ser coherent i a ser igual de transparent que quan ningú em coneixia. La segona, són les amistats de les quals t’envoltes, o el que tu creus que són amistats, que et poden convèncer a fer situacions o negocis, que tu creus que són bons però, al final, són beneficiosos per ells i no per tu.”
[Vídeo amb l'entrevista sencera al final del post]
Ser entrenador de futbol a la Xina no és una tasca fàcil
El xoc cultural és considerable. La forma d’entendre el futbol i la manera de pensar és molt diferent del que coneixem a Europa.
“El més important per ells és tenir estrangers importants, jugadors de renom que facin que la lliga xinesa sigui molt famosa, però no busquen una base de futbol de nens petits, com fem aquí, per formar-los, fer-los créixer i confiar en ells. Sí que ho tenen, d’alguna manera... però no ho tenen treballat. La formació que tenen els nens petits a Europa, allà no la tenen, i quan arriben a dalt és perquè són bons, però tenen moltes carències formatives que els has d’ensenyar amb 18, 20 o 27 anys i és més difícil. A més edat, més difícil.”
D’altra banda, la figura del traductor és imprescindible per facilitar la comunicació entre l’entrenador i els jugadors. Ambdues parts han d’acordar molt bé què volen dir i com ho volen dir, ja que les diferències culturals també poden jugar males passades.
“El fet d’aixecar la veu, no els acaba d’agradar. És com si féssim una reprimenda a un nen petit i es tanquen més. Són coses que he i hem d’anar millorant. Hem d’anar coneixent la seva cultura i veure que, en un partit o en un entrenament es pot cridar al grup, però si es vol transmetre alguna cosa individualment, s’ha de transmetre fora d’aquell context o bé intentar trametre-ho amb més pausa, perquè si no ells se senten ‘marcats’, diguem-ne.”
Xina: superpotència mundial del futbol 2050
L’any 2015 el president de la Xina, Xi Jinping, va engegar un pla governamental per convertir el futbol en esport nacional. L’objectiu del país és erigir-se com una superpotència mundial del futbol l’any 2050. Però, és realista el pla del govern xinès?
“Ho poden fer, si comencen des de la base. Si no, és impossible. Poden ser una potència, perquè són molta gent, i segurament poden treure bons jugadors, però han d’entendre que hi ha una base i que el jugador que avui té 8 o 9 anys, quan en passin 11 o 12, haurà d’estar preparat per competir”, conclou Barjuan.
El Zhejiang Greentown FC a 2 punts de l’ascens
La temporada passada, el Zhejiang Greentown es va quedar a 2 punts de l’ascens a primera, després d’una successió de resultats d’aquells que podrien considerar-se mala sort. Ningú s’ho esperava, i es va evidenciar la feina feta pel tècnic català i el seu equip. Tot i això es manté prudent:
“El que vàrem aconseguir la temporada passada, que ningú s’ho esperava, és, primer, fer-los pensar jugant a futbol. I després, intentar ser competitius. La part negativa és que ara creuen que aquest any quedarem primers, pujarem i ho guanyarem tot. I jo els faig entendre que aquest any encara serà més difícil, perquè ja ens coneixen i ja saben com juguem.”
L’estil de joc del Barça
La metodologia i l’estil de joc del Barça és mundialment reconegut, aplaudit i replicat. Quina és la clau de l’èxit? Sergi Barjuan ho té clar:
“És un treball que va implementar en Johan Cryuff ja fa molts anys, tothom hi ha cregut i té molt ben perfilat l’estil de joc i l’estil de jugador. Això fa que tot el model i tots els jugadors que es fitxen de nou tinguin un estil i una forma de treballar que s’adeqüen als paràmetres que es van marcar fa 30 anys”.
I afegeix: “És difícil que aquests models durin tant en un club, ja sigui perquè els jugadors de baix no tenen la força de mantenir l’estil o perquè canvies d’entrenador i aquell nou entrenador no creu en allò... El Barça ha aconseguit ser un club piramidal en el qual s’estableix aquest estil i, a partir d’aquí, s’uneixen totes les peces, intentant que no hi hagi cap peça fora de lloc per mantenir aquest model que tants cops s’ha volgut copiar i que encara es segueix copiant (...) Però serà difícil que puguin fer-ho igual perquè, sovint, els clubs tenen massa pressa en assolir objectius en poc temps. I el Barça ho ha sabut treballar perfectament.”
Pep Guardiola; excompanys d’equip, entrenadors i amics
No podíem evitar preguntar-li per la seva amistat amb altres jugadors de la seva quinta com Pep Guardiola, Luís Enrique o Guillermo Amor. Volem saber si comparteixen consells i experiències.
“El bo dels entrenadors d’ara és que no tenim aquella por del ‘m’està copiant’. (...) Al final, la teva forma d’expressar i convèncer al jugador és única. Això és el que transmets i el que queda reflectit al camp.”
Més concretament sobre la seva amistat amb Pep Guardiola, comenta: “Sí que hi ha moments en què li explico coses, menys que ell a mi, perquè l’experiència que té ell com el gran jugador que ha sigut, com el gran entrenador que és i amb les plantilles que té, on pot fer moltes més coses que amb plantilles on has de modificar coses cada dos per tres ... Compartim cosetes, i bàsicament són coses fàcils de poder-les parlar. Les coses més íntimes que ell ha pensat o treballat, o que jo he pensat, doncs... són més per nosaltres.”
El somni de ser entrenador del Barça
“Crec que per ser entrenador del Barça has de tenir molt clar el perfil que tens i cap a on vols caminar i, ara mateix, se m’ha desviat una mica aquest camí. Hauria de quadrar moltes coses, però bé, la il·lusió mai es perd i crec que seria maco poder ajudar al Club que t’ha fet gran. També crec que hi ha molts altres entrenadors capacitats per fer-ho, cosa que entenc i respecto. Jo he pres unes decisions que potser m’han separat una mica d’aquest camí però, al final, cadascú ha de prendre decisions en funció del que busca, encertades o no... però... mai se sap, mai se sap.”
Plans de futur
Aquest és l’últim any de contracte de Sergi Barjuan amb el Zhejiang Greentown FC. El pròxim mes de desembre culminarà la temporada xinesa i el tècnic català ja deixa la porta ben oberta a altres ofertes més a prop de casa:
“Veurem quines opcions hi ha... però, sincerament, haurien de posar-m’ho molt, molt bé perquè pogués continuar allà. Crec que ja he viscut l’experiència, estic molt bé, realment bé, però tinc 4 fills, he de veure’ls créixer i per a fer-ho, he d’estar més a prop. Ja no és un tema de diners, és un tema d’estar bé. I hi ha moments en què el xoc cultural fa que estiguis neguitós i incòmode amb la gestió. Això és un desgast diari que si puc evitar... O bé ho arreglo, o és millor no continuar”, sentencia.
Mira l'entrevista sencera:
Foto FCB: Twitter Sergi Barjuan
Foto Nàstic-Greentown: Nàstic Tarragona
