contacta'ns mobileMail phoneIcon +34 977 38 90 00
Inici arrow-right blog
arrow-right
Joan Capdevila: "Va ser com tocar el cel. És el màxim guanyar un Mundial de futbol. No hi ha res més important que un Mundial".
arrow-right
arrow Tornar
Futbol
Joan Capdevila: "Va ser com tocar el cel. És el màxim guanyar un Mundial de futbol. No hi ha res més important que un Mundial".
21.06.2022

Joan Capdevila ha visitat Mediterranean Sport Village per participar amb l’equip de la penya de la seva ciutat natal, Tàrrega, al torneig F7 International Cup. Un torneig de futbol 7 per equips amateur de diferents parts del món.

Com vas viure el teu fitxatge pel campió de lliga després de dos temporades com a professional?

Amb il·lusió. Veníem de baixar a segona divisió amb l’Atlético de Madrid, que ha estat el pitjor de la meva carrera descendir amb un equip tan gran. Va sortir l’oportunitat d’anar al Deportivo, ens en vam anar Molina, Valerón i jo.

Em va tocar començar de zero i trobar una nova il·lusió.

Al Deportivo vaig estar com a casa durant 7 anys de la meva carrera, va ser una etapa molt bonica.

Parc des Princes, San Siro, Elland Road, Old Trafford... Quins records en guardes d’aquells partits?

Brutal. Aquells primers anys a la Champions recordo de pensar que aquells estadis els veia per la televisió i ara estem aquí, jugant-hi. També amb molta satisfacció i il·lusió perquè el Deportivo, en aquell moment, no era considerat un gran equip a Europa i vam acabar donant moltes sorpreses.

De fet, em sembla que vam ser el primer equip espanyol en guanyar a Alemanya, al camp del Bayern de Munich. Vam guanyar, també, a San Siro, al camp de la Juventus,... Vam aconseguir grans fites aquell any.

Vam estar cinc anys consecutius a la Champions i per un Deportivo allò era molt. Mira, per exemple,  com està ara (tercera divisió nacional, 2022). Teníem un gran equip, molt bon ambient al vestidor i vam gaudir molt de la professió. Trobar un equip que t’ajudi a gaudir de la professió no és fàcil i a La Corunya el vam trobar.

Com recordes el partit històric al Bernabéu contra el Real Madrid la temporada 2001/02?

Molt bé, molt content, perquè vam guanyar. Vam ser els convidats de luxe a la gran festa del Madrid i poder guanyar al Bernabéu, amb tots els galàctics, va ser una cosa amb la que ningú hi comptava.

Nosaltres sí que hi confiàvem, però ningú creia que podíem fer una cosa tant històric.

De fet, quan va acabar el partit, al restaurant ho tenien tot ple d’escuts del Madrid i van haver de treure’ls ràpidament perquè es pensaven que anava a venir el Madrid i no el Deportivo. Va ser curiós.

Al final de la temporada 07/08 te’n vas anar amb la selecció espanyola a l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa. Quines sensacions teníeu quan vau anar cap allà?

Ens en vam anar bastant criticats, la veritat. Recordo que en un diari espanyol van publicar: “España va sin defensa”, o una cosa similar. Vam fer dos amistosos abans de marxar cap a Àustria, un a Huelva que vam guanyar dos a un, i un altra a Santander en el que vam guanyar a Estats Units per un a zero, i vam acabar sent xiulats per l’afició.

Així que vam anar amb molt poques expectatives per la gent, i en vam sortir campions.

Us veieu campions?

Sincerament, no. Però gràcies a la feina de Luis Aragonés, que des de el primer moment que vam arribar a Àustria ens va inculcar la paraula “ganar”, ens ho vam creure. Al final, és un convenciment i en Luis ens va fer creure que podíem guanyar i així va ser.

Casillas, Ramos, Piqué, Puyol, Xabi Alonso, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa i Joan Capdevila. Que et diu això?

Grans jugadors. La veritat es que compartir vestidor amb aquests cracks al principi impacta, passes de jugar contra ells a ser companys teus. És una satisfacció i una motivació, també. Havia d’estar al seu nivell i no desentonar gaire. Vaig aprendre molt amb ells, em van acollir molt bé i tot és més còmode quan tens bona gent al costat.

Què va significar guanyar el torneig més important del futbol i fer història amb un equip inoblidable?

Va ser com tocar el cel. És el màxim guanyar un Mundial. No hi ha res més important que un Mundial.

Després de perdre el primer partit contra Suïssa era pràcticament impossible guanyar aquell torneig. De fet, cap selecció havia aconseguit guanyar el torneig després de perdre el primer partit, perquè ja no tens més crèdit. Per vam anar superant seleccions i vam poder arribar a la final i guanyar-la.

Com ha viscut i compartit la teva família tots aquests moments?

La família és el pilar més important. Per un futbolista quan tot va bé, tots pugen al carro, però quan van malament et trobes sol. De fet, ho vaig passar malament amb els descens amb l’Atlético de Madrid.

Amb vint-i-un o vint-i-dos anys encara ets molt jove i no saps què t’està passant i sense el suport de la família és més complicat de portar. Son la gent que et dona suport i que està amb tu al dia a dia.

Després quan guanyes apareix més gent i és tot més bonic quan et donen un copet a l’espatlla. Però això és el futbol. El futbol està fet per la gent forta i valenta. Si psicològicament no estàs preparat, molta gent es perd perquè abandona molt ràpid. AL final, els més forts son els que es mantenen.

Què et semblen les instal·lacions de Futbol Salou? Què és el que més t’ha agradat?

Son brutals, no havia estat mai aquí. Son extraordinàries. De veritat, us felicito, estem encantats. El tracte que ens doneu és molt bo, extraordinari. No podem demanar més. Ara esperem que es vegi un bon espectacle i, sobretot, que ningú es faci mal. El més important és això, ja tenim una edat i les peces fallen!

Quin és el millor davanter que t’ha tocat defensar?

La gent ràpida com Bale, Robbe, etc.

Carles Puyol o Paolo Maldini?

Puyol.

Escull l’estadi que més et posi els pèls de punta quan juguis com a visitant.

San Siro, sense dubte. Ha estat el camp on més he gaudit jugant com a visitant.

Valerón o De la Peña?

Amb Valerón vaig ser company i amb De la Peña vam ser rivals. Potser amb Valerón perquè ha estat company meu, De la Peña el vaig patir molt, el vaig patir moltíssim perquè era boníssim. Però ja que Valerón va jugar amb mi...

El millor equip al que t’hagis enfrontat?

El Barça de Pep Guardiola. Era pràcticament invencible.

Tens alguna afició a part del futbol?

Fer el ridícul, com avui. Intentar jugar una mica a futbol. Al pàdel també jugo alguna vegada i altres esports.

El millor company de vestuari?

He tingut bastants, per sort. Per exemple, a l’Espanyol tenia més afinitat amb Javi López, al Deportivo amb Andrade, al Villareal amb Cazorla o Senna.

La copa del Rei al Bernabéu o el Mundial?

El Mundial, és el màxim.

Si haguessis de triar una temporada, quina escolliries?

Segurament la del 2008. Amb el Villareal vam fer una molt bona temporada a Europa i a la La Liga, i a l’estiu vam guanyar l’Eurocopa. I la temporada de la 2010 amb el Mundial.

El dia més feliç de la teva carrera esportiva?

El Mundial està clar. Però he tingut varis, el debut a primera divisió no es pot oblidar mai. Entre el debut y guanyar títols, aquests son els més especials.