contacta'ns mobileMail phoneIcon +34 977 38 90 00
Inici arrow-right blog
arrow-right
Iván García Cortina: "Les clàssiques són les que més m'agraden i guanyar-ne una seria un somni"
arrow-right
arrow Tornar
Ciclisme
Iván García Cortina: "Les clàssiques són les que més m'agraden i guanyar-ne una seria un somni"
29.01.2019

Iván Gracía Cortina transmet il·lusió, bondat i moltes ganes de menjar-se el món sobre la bici. És un apassionat de les carreres clàssiques i de l'èpic que hi ha a rodar sobre el mític -i temut- pavé, cosa que no se li dóna gens malament. Aconseguirà el seu somni aquesta temporada?

Et vas integrar al Bahrain Merida amb 21 anys, ara en tens 23 i continues sent un dels més joves de l'equip. Com es porta això? Com es conviu amb ciclistes que són més veterans?

Ser tan jove i compartir equip amb gent més veterana i amb molta experiència, com Vincenzo Nibali, vol dir que agafes experiència tu també i aprens d'ells. És un gran avantatge.

Cap quintada per part dels més veterans?

El primer any sí que em va tocar. Em van rapar el cap. Ho tenia més llarg que ara i em van rapar al 0. Però bo... ha estat l'única cosa – somriu, entre divertit i resignat-.

Has hagut de sacrificar moltes coses de la teva vida personal per a arribar a ser ciclista professional?

Sacrificar poc. Perquè, com és una cosa que m'agrada molt, tampoc sento que m’estigui perdent res 'la vida', per dir-ho així. El que més m'agrada és això; cuidar-me, entrenar, anar amb bici, conèixer llocs nous, viatjar... Ho he tingut tot amb 23 anys, així que, de sacrificar, res. M'encanta.

Quin ha estat el teu principal referent en el món del ciclisme?

En vaig tenir molts. Quan vaig començar fa uns 10 anys, era Lance Armstrong. Com que el meu veí, en Chechu Rubiera, era el seu gregari de luxe, sempre em fixava més en ell.

Després, a mesura que van anar passant els anys, em van anar agradant més les carreres clàssiques i llavors, Tom Boonen o Fabian Cancellara van ser els meus referents primordials.

I com et sents en tenir com a companys d'equip a ciclistes com Purito, Haussler o Vincenzo Nibali que, potser, admiraves abans d'arribar al màxim nivell de competició?

El primer any que vaig arribar, no els coneixia personalment i compartir equip amb Vincenzo Nibali, amb Purito o Haussler la veritat és que va ser una passada. Perquè, sí que veus un contrast, però, en definitiva, són com tu, són persones normals.

I, a més a més, tinc el plaer de treballar per a ells.  Com l'any passat i l'anterior a La Vuelta amb en Vicenzo, o amb en Haussler a les clàssiques. Una passada.

A més a més, Vicenzo Nibali et deixa esprintar...

Sí, per exemple, a La Vuelta de l'any passat. A les etapes on calia treballar per a ell, per a arribar als ports davant, ho feia. Però després, quan hi havia etapes més planes o més a l'esprint em donava l'oportunitat i això s'agraeix.

Que li donin a un jove com jo, de primer o segon any, l'oportunitat de fer un esprint a una carrera tan important per a l'equip com ho és La Vuelta, és d’agrair... i no tots els equips ho fan.

ivan garcia cortina

Et descriuen com una de les joves promeses del ciclisme espanyol, un dels corredors amb més projecció. Et fan sentir més pressió aquestes expectatives?

Pressió no, perquè jo el primer que vol que vagi tot bé, deixar-se veure i guanyar carreres sóc jo.

Sóc el primer que vol guanyar, que vol estar davant, que vol fer-ho tot bé. I és per això que no em genera pressió. Si no puc fer alguna cosa, és perquè no puc, però jo dono el 100% de mi per a aconseguir-ho.

Vas renovar amb el Bahrain Merida per a aquesta temporada i la del 2020. Com et sents a l'equip? Quines coses li està aportant el Bahrain a la teva carrera?

És un equip genial per aprendre. Tinc oportunitats a gairebé totes les carreres, o de deixar-me veure o de fer un esprint... Sempre tinc un paper important en totes les carreres amb l'equip i això s'agraeix.

Haver renovat 2 anys vol dir estar més tranquil. Ara tinc 2 anys més de progressió, per anar a poc a poc i continuar creixent a l'equip. A les clàssiques tinc un calendari molt bo aquest any i la veritat és que m’hi trobo molt bé.

I tu, que creus que li aportes a l'equip? Hem llegit unes declaracions de Brent Copeland en les que diu: "L’Iván és un gran company, sempre està de bon humor, optimista i amb un gran somriure a la cara. L’Iván porta bon ambient a l'equip"

No sé. Gaudeixo amb el ciclisme i, en definitiva, estar enfadat no serveix de res... Has d'estar a les carreres de totes maneres, així que, sempre és millor portar-ho amb bon humor.

Purito és l'ambaixador de l'equip i una de les seves principals funcions és la de ser un mentor per als més joves, és a dir, tu i altres companys de l'equip. T’ ajuda tenir-lo com a referent o conseller?

En el meu cas, encara més, perquè ara visc a Andorra i el tinc amb mi. Sempre m'ajuda. I a l'equip el mateix, sempre està parlant amb nosaltres i donant-nos consells. Quan comencem i som joves, ens creiem que ho sabem tot i moltes vegades no en tenim ni idea.

Aquestes coses són les que més valor tenen i s'agraeixen. Si t'ho digués qualsevol altra persona doncs mira... però si t'ho diu algú que va guanyar tantes carreres i tants podis grans... Serà per alguna raó.

La majoria dels ciclistes somien amb guanyar el Tour de França, però tu, somies amb pujar al núm.1 del podi de les clàssiques París – Roubaix i del Tour de Flandes, que cap espanyol ha aconseguit abans. Què és el que tant t'apassiona de les clàssiques?

Tant de bo! Les clàssiques són les carreres que més m'agraden i guanyar-ne una seria un somni. Les clàssiques van ser el que més em va enganxar del ciclisme. Sempre veia a Fletxa i m'enganxava. M'encanten, són carreres d'un dia, però són molt dures, més èpiques.

Són carreres llargues, de 6 o 7 hores i sovint amb mal temps... tenen la seva cosa. Són bastant planes, tampoc és que tinguin ports, però diguéssim que el mal de cames és molt gran – riu-.

ivan garcia cortina

En quines carreres participaràs aquesta temporada?

Començo amb la Volta a València, després faré la Volta Andalusia, un parell de clàssiques a Bèlgica, La París – Niça... I després, ja ve tota la part de clàssiques del nord; el Tour de Flandes, la París Roubaix... Inclusivament l'Amstel Gold Race aquest any!

Més endavant ve el Tour de Califòrnia... En total, són més o menys de 75 a 80 dies de competició.

Què destacaries de les rutes i les carreteres de la Costa Daurada? Què és el que més t'està agradant d'entrenar aquí?

Les carreteres de la Costa Daurada estan molt bé. Ja les coneixia una mica perquè la meva parella té un apartament en Mont Roig, i quan fa mal temps a casa, venim sovint.

Aquí, més calor o més fred, però sempre fa bastant bon temps. No hi ha trànsit, hi ha un munt de carreteres que van cap a l'interior que són una passada, moltes pujades... És un lloc molt bo per a poder entrenar.

A més a més, estem tranquils, l'hotel està molt bé perquè cadascú té la seva habitació amb el seu propi bany... i no hi estem acostumats. Normalment solen ser hotels en els quals gairebé no cap ni la maleta. En general, aquest stage m'agrada molt i, a més a més, a casa. També deu ser per això.

Creus que les nostres carreteres són segures?

La seguretat a Espanya la veritat és que està molt bé, no ens podem queixar. Solen deixar la distància de seguretat i les carreteres són molt bones... La majoria dels llocs a Espanya estan molt bé per als ciclistes.

No obstant això, vas a altres llocs com Itàlia, per exemple, i et passen fregant, però literalment fregant i tocant la botzina! Les primeres vegades, per a mi, no era normal, però els italians ni s'immutaven perquè ja hi estaven acostumats.

Després, quan vénen aquí, els sembla una passada entrenar en aquest entorn, perquè hi ha molt de respecte per als ciclistes. Sempre hi ha accidents, però comparat amb altres llocs del món, estem molt millor.

Molta sort Iván!

 

Foto 1: Cambrils Park Sport Village

Foto 2: ©Marti Milla/Agència Catalana de Turisme

Foto 3: ©Marti Milla/Agència Catalana de Turisme