En Robert Bausells, és nutricionista esportiu. Actualment treballa per al Club de Futbol Reus Deportiu, el Club d’Hoquei Reus Deportiu i més enllà de les nostres fronteres, per al FC Beijing Institute of Technology i el FC Kairat de Kazakhstan. L’hem pescat entre consulta i consulta per resoldre alguns dubtes. Vols saber què ens ha explicat? No t’ho perdis!

Existeix ‘una dieta’ per a esportistes?

No existeix una dieta vàlida per a tots els esportistes. El que existeix són uns patrons alimentaris comuns. Es tracta de dietes altes en carbohidrats complexes (entre el 55-65% del volum total calòric), que són els més saludables perquè tenen una absorció més gradual. Aquests els trobem a l’arròs, a la pasta... Per contra, els hidrats simples, com el sucre, són menys saludables perquè provoquen pics abruptes d’energia que no ens interessen tant.

Després hi hauria aproximadament un 15% de proteïnes i la resta, serien greixos saludables provinents de fruits secs, oli d’oliva, oli de coco, alvocats...

Així doncs, cada esportista necessita la seva dieta particular. Com es dissenya?

És clar, no gasta el mateix un maratonià que un futbolista o un jugador d’hoquei. Els maratonians tenen entrenaments molt llargs a una baixa intensitat i cremen més greix que hidrats. En canvi, un futbolista experimenta molts canvis de ritme i necessita més hidrats que greixos com a combustible.

Per tant, primer s’ha de saber de quin esport parlem i després, quin objectiu vol assolir l’esportista: guanyar massa muscular, perdre greix, recuperar-se d’una lesió o augmentar el rendiment, entre altres. A partir d’aquí, necessitem saber quines són les seves rutines i estil de vida: què menja, com menja, a quines hores, patologies i antecedents clínics, etc. Tota aquesta informació és fonamental per poder dissenyar una dieta a mida, orientada a la consecució dels objectius particulars.

Interessant... La dieta influeix en la recuperació d’una lesió?

Sí, i s’ha de tenir en compte. Quan un esportista té una lesió i deixa de fer la seva activitat, perd massa muscular. L’objectiu a través de la dieta és frenar al màxim aquesta pèrdua de massa muscular, perquè la recuperació sigui més ràpida. El més habitual és incrementar la ingesta de proteïnes, de vitamina C, de col·lagen o creatina, entre d’altres, a través de la dieta i de suplements alimentaris.

Ens pots explicar un cas concret?

Actualment estic tractant el jugador Ricardo Vaz del Club de Futbol Reus Deportiu, que es va trencar el lligament creuat anterior. El van operar i tot seguit, juntament amb el fisioterapeuta, vam començar a treballar en la seva recuperació. Se li va fer una dieta menys calòrica de l’habitual, reforçada amb proteïna, creatina, multi vitamínics i vitamina C. A més a més d’incloure la ingesta de gelatines, que serveixen per reforçar cartílags i lligaments. La feina del fisioterapeuta és la més important, però la dieta suposa una empenta molt positiva.

Segurament, donem per fet que els i les esportistes professionals saben alimentar-se bé, però...

És curiós, però la majoria d’esportistes no s’alimenten tan bé com ho haurien de fer. Els que ho fan molt bé solen ser esportistes que ja es troben en la seva maduresa professional, quan ja són plenament conscients que s’han de cuidar més per obtenir els mateixos resultats que anys enrere aconseguien sense tant d’esforç.

Quins són els errors que més et trobes a la teva consulta?

El primer error és no esmorzar. Hi ha molts esportistes que no esmorzen perquè no tenen gana quan es lleven. Al CF Reus Deportiu, per exemple, això s’ha solucionat obligant els jugadors a anar a esmorzar al Club abans d’entrenar. 

El sopar també sol ser crític, sobretot si parlem d’esportistes professionals joves que viuen sols o compartint habitatge, perquè recorren al menjar ràpid fàcilment. Igual que molts estudiants quan marxen de casa per primera vegada... La diferència és que ells no poden dur aquest estil de vida, si realment volen progressar en l’esport professional i de competició.

Ha de ser difícil resistir-se a una bona pizza o hamburguesa...

En poden menjar, però molt puntualment i preferiblement després del partit o la competició, que és quan el cos necessita recarregar ràpidament el glucogen perdut pels músculs. També han de tenir en compte el tipus de pizza i hamburguesa que es mengen.... No és el mateix menjar-se una pizza carregada de salses, que una pizza de verdures, per exemple...

Tot i això, segur que coneixes esportistes que mengen malament i tenen un bon rendiment...

Sí, sobretot quan són joves perquè el cos ho aguanta tot. Però llavors tenen un risc molt més alt de lesions. A més a més, amb una bona alimentació, podrien millorar encara més el seu rendiment.

L’altra cara de la moneda?

Doncs que actualment, la majoria d’esportistes són conscients de l’impacte de l’alimentació en el rendiment esportiu. Menjar conscientment s’ha convertit en un fenomen mundial que ha arribat a tots els nivells; per a esportistes professionals i per a esportistes amateurs, per a esportistes que competeixen i per esportistes que no competeixen...

Tot el que necessita el cos es pot obtenir via ingesta d’aliments?

Sí. Tenint una bona alimentació es poden cobrir totes les necessitats de nutrients.

Llavors, què me’n dius dels suplements que prenen els esportistes? Que a més a més, es solen comercialitzar en envasos que tenen uns dissenys una mica agressius, de culte al múscul?

Aquests productes estan dissenyats per poder absorbir els nutrients de forma més ràpida. És a dir, la biodisponibilitat d’aquests productes és molt elevada. Per exemple, si un esportista necessita ingerir una determinada quantitat de proteïnes per a enfrontar un repte esportiu, el cos les absorbirà molt més ràpid mitjançant un batut que no pas menjant-se un bistec.  

No hem de demonitzar aquests suplements, doncs?

No, perquè són necessaris. La base sempre ha de ser una bona alimentació, però en moltes ocasions no es pot arribar a cobrir tot el que gasta un esportista en aliments sòlids. Un esportista difícilment és capaç de menjar-se l’equivalent a 5.000 calories en aliments saludables i en un dia, que equivaldria a una taula tota plena de menjar. O bé, per als esportistes que han de menjar després d’un partit per recuperar, però no tenen gana... En aquests casos els suplements beguts són molt útils.

Això sí, s’han de buscar aquells suplements que estiguin ben formulats i que hagin passat tots els controls de seguretat. En cas contrari, els esportistes podrien donar positiu en controls de dòping.