Malgrat la seva joventut, Cecilie Uttrup Ludwig ja és tota una professional que desborda energia i passió per les dues rodes. L'hem entrevistat durant el seu primer stage a Mediterranean Sport Village i només podem augurar-li un gran futur.

Quan vas començar a practicar ciclisme?

Vaig començar fa uns 10 o 11 anys. Abans del ciclisme, feia natació, però vaig començar a trobar-me malament cada vegada que estava a l’aigua així que ho vaig deixar. Vaig provar tots els esports que et puguis imaginar, però no n’hi havia cap que realment em cridés l'atenció. Fins que un dia vaig veure un article al diari sobre el novè aniversari del club de ciclisme local, convidaven a la gent a acostar-s’hi i provar l'experiència. Vaig pensar, per què no? Vaig anar-hi i des de llavors he estat enganxada al ciclisme. 

La teva carrera com a ciclista ha progressat molt ràpidament! Amb 23 anys ja eres la líder del teu anterior equip, el Bigla Pro Cycling. Com estàs vivint aquesta progressió?

Quan miro enrere, ho faig amb un somriure, perquè veig que estic millorant i això és bo. Fa tres anys ni tan sols em pagaven per competir, així que havia de treballar en un supermercat per a guanyar una mica de diners. Ha estat un procés. I ara em paguen per fer una cosa que estimo cada dia ... Quina sort que tinc!

Aquesta serà la teva primera temporada amb l'equip FDJ. Com et sents?

L'ambient en l'equip és molt bo. Hi ha una bona combinació; entrenaments durs, concentració i serietat, però alhora ens divertim i fem broma entre nosaltres. Tinc moltes ganes de començar a competir amb l'equip.

Aquest any vas aconseguir el 3r lloc al Tour de Flandes i a La Course de Le Tour de France, felicitats! Quina de les dues carreres et va resultar més difícil?

En general, m'agrada competir. Durant l'any tenim diferents tipus de carreres, però jo gaudeixo més aquelles que tenen un major grau de dificultat. Per al meu gust, com més difícil sigui, millor. Dit això, tal vegada el Tour de Flandes sigui una de les més difícils, perquè és llarga i hi ha llombardes i turons amb molt desnivell. 

I no creus que hi ha una miqueta de masoquisme en el ciclisme? Perquè sembla que com més sofriu, més gaudiu!

És graciós perquè sí que ho gaudim! Per exemple, en les carreres contrarellotge, quan estàs sola en la teva petita bombolla i has d'anar cada vegada més i més de pressa... Trobar aquell moment en el qual estàs completament concentrada i t’oblides de tota la resta, és quelcom molt especial i, alhora, difícil de dominar.

A més, gaudir del sofriment en les carreres, té a veure amb la quantitat d'hores que hagis entrenat abans. Si no estàs en bona forma i vas a una carrera, és un sofriment molt diferent... Diguem que hi ha diferents tipus de sofriment i que ens agrada el "bon" sofriment.

A La Course, vas quedar a tan sols 3 segons de la guanyadora, Marianne Vos i a menys d'un sospir de la segona, Leah Kirchmann. És frustrant treballar amb diferències tan petites?

A vegades, la diferència entre la teva marca personal i la marca guanyadora és molt petita, però això també forma part de la bellesa del ciclisme. Hi ha ocasions en les què pot frustrar perdre per 1 segon, però et serveix per a millorar; per a entrenar més dur, per a millorar la teva posició sobre la bicicleta... S’ha de gaudir el procés, si realment vols intentar ser una de les millors del món.

Les clàssiques són les teves favorites?

Les clàssiques són algunes de les meves carreres favorites. Però també m'agrada quan tenim muntanyes, per exemple, en el Giro Rosa, que és l'únic Grand Tour que tenim les dones.

Segons la teva experiència, què és més difícil quan parlem de ciclisme professional, el desafiament mental o el desafiament físic?

És una barreja. Crec que el ciclisme és un dels esports més durs físicament parlant, però també cal entrenar la ment. A vegades subestimem com d’important és estar motivada i feliç. Jo sempre dic: cap feliç, cames ràpides. Si jo sóc feliç, vaig més de pressa, la part mental és súper important, potser el 50%. Si guanyes en el teu cap, les cames t'acompanyaran.

Jo sempre dic: cap feliç, cames ràpides. Si jo sóc feliç, vaig més de pressa, la part mental és súper important, potser el 50%. Si guanyes en el teu cap, les cames t'acompanyaran.

Què és el que més t'agrada d'aquest esport d'elit tan dur?

M’encanta el ciclisme perquè té molts aspectes diferents a tenir en compte! Pots ser bona en la part tàctica, per exemple, en saber quan és millor atacar. També pots ser bona en la part tècnica, per exemple, en els descensos i les corbes ... Estàs a la natura i, a més, pots explorar molts llocs del món amb la teva bicicleta.

Quins són els majors reptes per al ciclisme femení?

En aquest moment estem apuntant a la igualtat, però encara anem per darrere dels homes. Un dels majors desafiaments per a nosaltres és la falta d'atenció dels mitjans de comunicació i de la televisió. Necessitem que la gent vegi les nostres carreres perquè s'adonin que són tan emocionants com les dels homes.

Un dels majors desafiaments per a nosaltres és la falta d'atenció dels mitjans de comunicació i de la televisió. Necessitem que la gent vegi les nostres carreres perquè s'adonin que són tan emocionants com les dels homes.

Crec que anem en la direcció correcta; anem a gires mundials amb els equips, tenim un salari mínim... Abans d'això, moltes noies competien per 0 euros. Recordo fa 3 anys, quan treballava en un supermercat i estava dempeus tot el dia... Podia entrenar a partir de les 5, quan sortia de treballar. Eren dies molt durs i molt llargs.

Quin és el teu objectiu per a la temporada 2020? Potser representar Dinamarca als Jocs Olímpics?

Exactament! Aquesta és una de les meves majors il·lusions per al 2020. És any olímpic i seria genial poder representar a Dinamarca als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Creuarem els dits i esperarem que tot vagi bé!

Gràcies Cecilie, bona sort!

Mira tot el què podem fer pel teu equip ciclista a Mediterranean Sport Village!